Com a traductor, sempre visc el subtitulat de pel·lícules d’acció de manera contradictòria. Parlo del gènere d’acció de la pitjor estofa: aquell dels herois patriotes i les samfaines de tirs. D’una banda, és un gènere que no només m’avorreix, sinó que habitualment em fa oi. Les seves trames planes i sense matisos i les seves frases burdes i gastades insulten la meva intel·ligència. La seva violència gratuïta i el seu baf viril i castrense em toquen la moral en més d’un sentit. Pel contrari, en l’aspecte purament laboral, quan cobres per minut de subtitulat, una d’aquestes joies del setè art és sempre un regal. Molt poc diàleg, un alt percentatge de monosíl·labs, un lèxic carrincló i amb poca substància… En la meitat o fins i tot tres vegades menys de temps la tens acabada. En són molt poques, però, les vegades que rebo encàrrecs d’aquesta mena, per sort per a la meva salut… i per desgràcia per a la meva butxaca.
Jota Martínez Galiana
Traductor i subtitulador freelance
