Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec nou a la meva carrera. Una empresa catalana estava encarregada d’una campanya mediambiental a un municipi del nord d’Alacant i necessitaven que revisés tota mena de pamflets, adhesius, cartells i comunicacions perquè als seus destinataris els sonés natural en la seva parla. Era un treball de lingüística pura, basat gairebé totalment en els canvis lèxics. Allò que allà es diu “cubell”, aquí es diu “poal”, i el “cartó”, que no pas el “cartró”, el “xafem” en comptes “d’aixafar-lo”. Aquestes coses. I, sense voler entrar en polèmiques tan absurdes com estèrils i pesades,no, això no demostra que el que es parla al nord i al sud de La Sénia siguin llengües diferents, sinó que un valencià encén el foc amb “mistos” i un català amb “llumins”, però tots dos s’entenen i en ambdós casos la flama pren. Exactament igual que un argentí “labura” i un val·lisoletà “trabaja”, i tos dos “dan el callo” en espanyol de la cort.
Category: Sin categoría