A mitjan octubre vaig tenir l’honor que les amables i eficients, tot i que temeràries, companyes organitzadores de la Conferència Internacional de Traducció Audiovisual (CITA), em convidessin a participar a la taula rodona sobre revisió i supervisió lingüística. CITA és un esdeveniment biennal on tots els que aconseguim que els actors “us parlin en cristià” o, si més no, vinguin acompanyats d’un cartellet també conegut com a subtítol, aprofitem per sortir de la cova i veure què, més enllà de la pantalla del nostre ordinador, un altre món és, no només possible, sinó que també existeix, i que aquesta gent amb la qual ens comuniquem per e-mail té cara, braços i cames. I m’hi vaig colar, entre gegants de la traducció con el moderador, Josep Llurba, l’home que tradueix gairebé tot allò que es dobla a l’Estat Espanyol, o Candace Whitman, la pràctica professional de la qual no és d’aquest món, almenys del meu. I amb Alicia González Camino, qui supervisa material, ni més ni menys, que de Disney. I amb Victoria Tormo, que deixa nets i polits materials audiovisuals a la velocitat d’un llampec. I amb Cristina Pérez, que domina l’àmbit dels videojocs, un terreny que m’és tan aliè com els confins de la Terra Mitjana. I, fins i tot, Guillermo Parra, qui tradueix i revisa tot el material del festival Americana de Barcelona, que hi va participar, com si fos un electroduende, en format vídeo. I enmig de totes aquestes màquines jo, relatant les meves modestes aportacions com a revisor en sèries com ara les Supernenes, escoltant bocabadat les intervencions de les companyes i mirant de no fer massa el ridícul cada vegada que em tocava obrir la boca.
Teniu el vídeo complet aquí: https://www.youtube.com/watch?v=6wfeKbeUPnQ&feature=youtu.be